El Banc dels Aliments va ser fundat l’any 1987, sent un dels seus objectiu principals, la reducció del malbaratament alimentari. Els aliments havien de provenir dels excedents generats per la indústria agroalimentària i el seu destí havia de ser distribuir-los, a través d’entitats d’ajuda socials, per a fer-los arribar a persones en situació de precarietat alimentària.

En aquest sentit, podem considerar el Banc dels Aliments com una ONG pionera en la lluita contra el malbaratament a Catalunya. En els darrers anys, el BdA ha incrementat de forma sostinguda la recuperació d’aliments, situant-se actualment en més de 10 milions de quilos d’aliments anuals, una quantitat que permet considerar el Banc dels Aliments com l’ONG que més aliments recupera de Catalunya.

La recuperació d’aliments te dos efectes principals:

• Permet el seu aprofitament distribuint-los de manera solidària a les entitats d’iniciativa social que reparteixen aliments (vegeu l’apartat Com distribuïm aliments).
• Redueix l’impacte ambiental de la seva destrucció  o la dedicació a finalitats diferents de les previstes.

Data de caducitat:

S’entén com la data que confirma la qualitat de l’aliment, és a dir, el temps en què el producte manté́ intactes les seves propietats organolèptiques i de seguretat alimentària. Passada aquesta data el producte alimentari no pot ser destinat al consum ja que la seva conservació́ o propietats no son segures.

Data de consum preferent:

Indica fins a quina data l’aliment conserva les seves propietats organolèptiques en el seu grau òptim. Passada aquesta data, segueix sent segur consumir-lo, sempre que s’hagi conservat d’acord amb les instruccions de conservació́ i l’envàs es conservi intacte.

Això significa que un producte és perfectament possible consumir-lo passada la seva data de consum preferent. Aquest petit canvi, evitaria una part important de malbaratament que es produeix.

Podeu trobar més detalls clicant aquí.

Directiva UE 2018/851 del Parlament Europeo i del Consell de 30 de maig de 2018 pel que es modifica la Directiva 2008/98/CE sobre residus.

Quin és el criteri que utilitzem al Banc dels Aliments?

Malbaratament d’aliments: S’entén per malbaratament alimentari tot aquell aliment inicialment destinat a l’alimentació humana què per una o altra raó acaba destinat a altres finalitats, malgrat gaudir de la salubritat necessària per a l’assenyalada finalitat original.

No s’utilitza una definició única de malbaratament alimentari:

• En algunes definicions només es considera malbaratament alimentari aquells aliments que es perden en la comercialització i a les llars, i s’anomenen pèrdues, si això té lloc a la producció i a la transformació
• En d’altres es considera malbaratament les pèrdues des de la producció primària a les llars
• De vegades el malbaratament alimentari inclou només les parts comestibles i de vegades també les no comestibles ( pinyols, ossos, clofolles, closques, pells…)

Per què és important la definició?

• Si volem complir amb els objectius de reducció del malbaratament alimentari cal mesurar-lo de manera acurada i actualitzada. Per això els estudis comencen sempre definint el concepte que utilitzen, i per això la UE està preparant una proposta metodològica per a què tots els estats membres de la Unió facin servir les mateixes definicions i mètodes de mesura.

El malbaratament alimentari es produeix al llarg de tota la cadena alimentària des de la producció fins a les llars. La importància de les pèrdues a cada un dels nivells depèn del grau de desenvolupament dels països o zones. Així, en els països en desenvolupament, les pèrdues per problemes en la conservació i el transport dels aliments és molt més gran que en els països més desenvolupats, en canvi en aquests últims és a nivell de la comercialització, la restauració i a nivell de les llars on es produeix més malbaratament.