El nombre de persones en exclusió social a Espanya és de 8,5 milions, el 18,4% de la població, la qual cosa suposa 1,2 de milions més que en 2007 (abans de la crisi). Són el rostre de la societat estancada, un nodrit grup de persones per als qui “l’ascensor de la mobilitat social no funciona i no és capaç de pujar si més no a la primera planta”.
Dins d’aquest sector social, existeix un grup especialment vulnerable que acumulen tants problemes quotidians que els impedeix tenir un projecte vital mínimament estructurat: són 4,1 milions de persones en situació d’exclusió social severa. Són els ciutadans sobre els quals s’enceba la desigualtat i la precarietat en les seves diferents formes: habitatge insegur i inadequat, desocupació persistent, precarietat laboral extrema i invisibilitat per als partits polítics.
Aquest VIII Informe ha estat posat a punt un equip de recerca format per 125 investigadors de 30 universitats i 13 organitzacions d’acció i recerca. El treball de camp s’ha desenvolupat amb el suport de més de 350 enquestadors professionals, que han cridat a més de 139.000 portes de 17 Comunitats Autònomes, recollint la informació de 29.000 persones de 11.600 llars, on s’han assegut durant més d’una hora per a conèixer a fons la seva situació.