Pobresa i alimentació
El Banc dels Aliments no distribueix els aliments de forma directa als usuaris, sinó que proveeix d’aliments la xarxa d’entitats d’iniciativa social, les quals els reparteixen a les persones en situació de vulnerabilitat, derivades pels agents d’ajuda social públics i privats.
Són aquests darrers els responsables d’avaluar les seves necessitats i de fer el seu seguiment.
Persones ateses
Evolució de les persones ateses mensualment
La pobresa i la desigualtat
Un dels eixos bàsics de l’actuació del Banc dels Aliments és el de combatre la pobresa.
A Catalunya, al voltant d’una de cada cinc persones, està per sota del llindar de risc de pobresa, segons IDESCAT, Enquesta de condicions de vida. Els Bancs d’Aliments de Catalunya, distribueixen aliments destinats a les persones d’aquests colectius de més risc, no arribant al 2% de la població.
La pobresa és la mancança dels recursos necessaris per poder tenir una vida digna; una conseqüència és la pobresa alimentària, que es dona quan no s’accedeix a una alimentació suficient, segura i saludable.
La pobresa afecta i es manifesta en molts nivells de la vida de les persones: a l’habitatge i als seus serveis necessaris, a l’educació, a la sanitat, al treball, a l’alimentació, a la dependència i, a no menysprear, a la soledat que es dona en aquestes persones.
El Banc dels Aliments ajuda a paliar la pobresa alimentària, una part essencial de les necessitats bàsiques que han de cobrir les persones. De fet, segons la “Encuesta de Presupuestos Familiares (EPF), INE ”, l’alimentació i les begudes no alcohòliques suposen el 14% de la despesa de les famílies. Ara be, pel 20% de la població amb menys ingressos, la despesa en alimentació i begudes no alcohòliques supera ja el 20% dels seus ingressos.
La pobresa te moltes causes, una de les més importants es la manca d’ingressos fixes que proporciona el treball digne. Ara be, la desigualtat social posa en evidència l’escandalosa distribució de la riquesa.
La desigualtat és l’accés diferencial als recursos entre ciutadans d’un mateix estat o entre diferents països. La desigualtat social s’esdevé quan membres de la mateixa comunitat no tenen els mateixos drets, reconeixement públic o oportunitats en la vida. La desigualtat en la distribució de la riquesa, esdevé una de les conseqüències més escandaloses d’aquest fenomen.
La pobresa
Al voltant de 700 milions de persones viuen amb menys de 2,15 USD al dia (la línia de pobressa extrema). Aquesta línia de pobressa extrema, segueix concentrada en parts de l’Àfrica subsahariana, zones fràgils i afectades per conflictes, i àrees rurals.
Informe Banc Mundial sobre pobressa
Els principals indicadors de la pobresa i l’exclusió social a Espanya i a Catalunya, els elabora l’INE/IDESCAT amb els criteris definits per la oficina de EROSTAT.
L’ESTAT DE LA POBRESA A ESPANYA I A CATALUNYA
| ESPANYA | CATALUNYA | |||
|---|---|---|---|---|
| POBLACIÓ | PERCENTATGE | POBLACIÓ | PERCENTATGE | |
| TOTAL | 48.085.361 | 100% | 7.901.963 | 100% |
| Taxa AROPE | 12.502.194 | 26,0% | 1.951.785 | 24,7% |
| Taxa de pobresa | 9.809.414 | 20,4% | 1.572.491 | 19,9% |
| Taxa de pobresa severa | 3.702.573 | 7,7% | 632.157 | 8,0% |
Taxa AROPE:
Indicador de Risc de Pobresa i/o Exclusió Social (At Risk Of Poverty and/or Exclusion)
Taxa de Pobresa Severa:
Quan es disposa del 30% o menys de la mitjana d’ingressos de la població.
Taxa de Pobresa:
En termes absoluts están en situació de pobresa, totes aquelles persones que vien en llars, els ingressos dels quals, son inferiors a 10.989€ (915€ al mes).
L’indicador AROPE i el de la pobresa mesuren coses diferents, el primer mesura més la pobresa i/o l’exclusió en el seu conjunt i, el segons, sols es refereix a la pobresa.
A senyalar que la comparativa de dades per CCAA posa de manifest la desigualtat que existeix en termes de pobresa i/o exclusió social, entre els diferents territoris de l’estat i que, paradoxalment, les diferències s’han aguditzat en els darrers anys considerats de “recuperació econòmica”.
També es posa de manifest, que la Baixa Intensitat d’Ocupació de las Llars amb persones amb menys de 60 anys, a nivell d’Espanya és d’un 12,8% i a Catalunya del 8,8%, sempre amb dades del 2017.
La distribució desigual de la riquesa
La distribució de la riquesa a la societat posa de manifest la desigualtat existent entre la població i posa en evidència una de les principals causes estructurals de la pobresa que pateix una important part de la població.
A efectes ilustratius, una de les dades rellevants provinents d’un dels estudis de referència mundial sobre la distribució de la riquesa al mon: Global Wealth Report 2024, realitzat pel USB Banck:
- A l’1,5% de la població posseeix el 47,5% de la riquesa de tot el mon.
- I el 39,5% de la població més pobra, sols disposa del 0,5% de la riquesa mundial
El dret a l’alimentació
L’Alimentació és un dels drets fonamentals de les persones. Així ho estableix la Declaració Universal de Drets Humans, en la primera part de l’article 25:
“Tota persona te dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials.”
El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida a París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, com un ideal comú de tots els pobles i nacions.
En el seu article 25 es reconeix el dret de les persones a un nivell de vida adequat, sent l’alimentació un dels requisits bàsics.
Documentació
Pobresa i desigualtat
El dret a l’alimentació